Célestin Freinet: (1896-1966 / França)

Freinet és un dels pedagogs que va exercir sempre de mestre, mantenint així una preocupació constant per a fer escola, tot i que va escriure molts llibres i va ser líder d’un moviment renovador. Va ser una persona molt crítica amb l’escola i la societat del seu temps i amb una ideologia comunista molt marcada, per això volia crear una escola per al poble, que tingues en compte el nen dintre la societat.
“L’escola no hauria de desinteressar-se de la formació moral i cívica dels nens i nenes, doncs aquesta formació no és només necessària, sinó imprescindible, ja que sense aquesta no pot haver una formació autènticament humana” Freinet.
Freinet va estar molt interessat amb els pedagogs de l’Escola Activa tant europeus com americans, de fet ell també pertany al moviment però se’n volia distanciar una miqueta anomenant el seu propi moviment Escola Moderna. El seu és un moviment lligat i compromès amb la societat del seu temps i dels seus infants, no només una teorització pedagògica sobre innovacions escolars. Cal dir que Freinet te una concepció del nen igualitària al adult, es a dir, ser més gran que l’alumnat no significa necessàriament estar per sobre d’ells.
En la seva pràctica educativa desenvolupa una sèrie de tècniques educatives. Els hi diu tècniques i no models ja que considera que les tècniques es poden adaptar a diferents contexts i poden ser actualitzades a diferència del mètode que és tancat i no pot tenir canvis. Així doncs, no s’han d’utilitzar només com a mers instruments per aconseguir l’atenció i l’interès dels nens en una qüestió concreta, són noves vies per a una nova escola i per a una nova ciutadania.
Per nombrar algunes d’aquestes tècniques innovadores tenim la impremta escolar i les tècniques d’impressió; el text lliure, el dibuix lliure i els llibres de la vida; els fitxers escolars auto correctius; la correspondència interescolars; el pla de treball; l’assemblea cooperativa setmanal; les conferències (el nen també és constructor de cultura); el diari mural (serveix per l’assemblea, felicito..., critico..., proposo...)

Pensant en els altres

Un cop vist el documental “Pensant en els altres” és inevitable tindre la llagrimeta a punt de caure, el model pedagògic que fa servir el mestre, Toshiro Kanamori, és molt humanista i resulta molt commovedor. Hem vist que el documental està ple de situacions, de moments amb una gran càrrega emocional. Les emocions ens fan sentir amb intensitat, activen el cervell i ens fan mostrar la part més autèntica de nosaltres mateixos, per això, parlar d’educació sense tindre en compte la importància de les emocions en l’esser humà, significa fer un pas enrere en l’evolució de la educació. De fet, no fa tant que triomfava l’escola tradicional on s’ensenyaven les lliçons sense sortir dels paràmetres establerts, usant pràcticament en exclusiva el llibre i la repetició. Una educació completament passiva sense acció ni participació dels infants a no ser que ho demanés estrictament el professor que exercia més aviat un rol dictatorial en les seves estances. Com podien tenir cabuda les emocions en un sistema en que l’únic que s’esperava de l’infant, dedicant-hi tots els esforços, era l’assoliment d’unes competències homogènies, iguals per a tots, basades en el saber de coneixements tancats?
Per sort, avui dia, la implantació de plans educatius més enfocats a l’Escola Nova que també podem anomenar Escola Activa, ha donat el protagonisme que es mereix l’infant, prestant atenció a totes les seves necessitats i a les aportacions científiques que destaquen que la vinculació entre emocions i pensament és la base de tota activitat humana.

Conferència Àngel Castiñeira (SAE)

Aquest ha sigut l’últim dia de la SAE, un final una mica trist. He de dir que parlo en nom de molts companys si dic que la conferència sobre els lideratges va ser poc encertada per uns alumnes que tot just estem començant el primer curs d’Educació Primària. Si amb prou feines ens podem imaginar com a mestres, la direcció encara ens queda més lluny. No obstant això, em quedo amb una frase molt maca que va apareixer per el final de la conferència: “No paris mai de sembrar estels, encara que a simple vista no es vegin.” Hem de lluitar per a dur a terme els projectes en que creiem.

Acompanyament (SAE)

Tercer i quart dia de la SAE. Hem acompanyat a un alumne de 3r en les seves pràctiques a l’escola Artur Martorell. En Marc Escolar, l’alumne de tercer, ens ha guiat per tal que coneguem l’escola i el seu funcionament. He de dir que ho ha fet molt bé, s’ha preocupat molt perquè poguéssim presenciar les classes de 3r de primària tot i que algun cop no ho ha aconseguit.
L’escola Artur Martorell disposa d’un edifici de nova creació, ha estat dissenyat amb tota mena de detalls per a ser eficient i sostenible, això va en consonància amb el model d’escola verda. Hem vist com treballen per projectes, bé, un principi, perquè també fan servir llibres a mode de consulta. També hem pogut veure que tenen un bon equip per a atendre a la diversitat, vetlladores, aules inclusives, aula de necessitats especials... En general hem vist un molt bon funcionament del centre i una gran preocupació per l’educació i els seus avenços, encara que dos dies de visita no donen per a gaire... Per cert, l’escola està envoltada d’uns parcs realment macos.

Escola Significativa (SAE)

Escola significativa (SAE)
Estem al segon dia de la Setmana d’Activitats Extraordinàries. Avui ens hem trobat amb grups de diferents classes per visitar l’escola Institució Montserrat. Els meus companys de classe aniran tots a centres diferents per tal de poder compartir els diferents models d’escola que haurem vist entre tots.
Aquests són els apunts que he extret de l’escola Institució Montserrat:

Escola privada concertada

L’educació com a formació integral
Valors:
- Pluralisme i valors democràtics
- Catalanisme
- Coeducació
- Salut, Medi Ambient, Consum
- Valors d’opció personal
- Disciplina


Projecte Lingüístic:
- Català com a llengua vehicular
- Inici del castellà a 1r de primària
- Inici de l’Anglès oral a 1r de primària

Metodologia de l’aprenentatge:
- Subjecte actiu del seu aprenentatge
- Autonomia
- Adquisició d’hàbits i tècniques d’estudi
- Formació intel•lectual: Pensar, aprendre a aprendre...

Com aconseguir que l’alumne adquireixi les competències?
- Partim dels coneixements previs de l’alumne, avaluació inicial
- Construint coneixement: Conversa, vivenciació, manipulació...
- Recerca
- Hàbits de treball i estudi
- Treball cooperatiu (equips no homogenis sinó heterogenis)

Atenció a la diversitat:
- Escola inclusiva (en procés, anar cap a l’escola inclusiva es un procés sense fi)
- Suport/Reforç inclusiu
- Desdoblament i Agrupaments Flexibles
- Departament d’Orientació
- Projecte: Altes capacitats

Mestre/Educador:
- Formar persones
- Formació permanent
- Treball en equip (els mestres també treballen cooperativament)

Projecte de tutoria:
- Equips de colors (autoavaluació)
- Entrevistes i reunions (amb pares)
- Seguiment dels alumnes

Activitats d’escola:
- Plàstica (especial consideració)
- TICs
- Projectes de Treball (treballen molt per projectes encara que no tot va per projectes)
- Biblioteca
- Blogs de classe
- Colònies
- Excursions i sortides
- Celebració de festes tradicionals (carnaval molt potent lligat a un projecte, festa primavera...)
- Exposició de treballs
- Escola verda (Hort)

Projecte Llibres de Socialització:
- Els llibres són cars. Els pares paguen una quarta part dels llibres de manera que s’utilitzen durant quatre promocions. Cada nen té un llibre a classe per a consulta.

TIC:
- Als nens se'ls fa usuaris de programes en els que ells puguin crear. S’intenta que l’alumne es creï els seus propis recursos.

Projectes de treball:
- S’ha de respondre a un currículum
- Es treballa per projectes però també amb llibres de text
- És una mescla que intenta trobar l’equilibri.

Colònies i sortides:
- Tota l’escola fa colònies cada any.
- S’organitzen de 6 a 9 sortides per curs, sortides amb fons per treballar els continguts de les matèries.

Altres activitats de l’escola:
- Coral
- Web
- Aula d’estudi a l’estona de menjador
- Revista
- Activitats extraescolars

Visiteu la seva web!
http://www.institucio-montserrat.cat

Taula Rodona (Setmana d’Activitats Extraordinàries)

Inaugurem la Setmana d’Activitats Extraordinàries amb la Taula Rodona de mestres novells.
Blanquerna ens ha portat a tres mestres que acaben de començar a exercir com a docents per tal què ens expliquin aquesta situació nova per a ells i que en un futur també ho serà per a nosaltres. Tots tres son ex-alumnes de Blanquerna, són la Laura, la Maria i en Victor.

Només citaré a la Laura ja que és la que em va impactar més:
La Laura va treballar a l’associació Jaume Bofill com a sociòloga abans de decidir deixar la feina per estudiar Magisteri. Ens explica la importància del “fer” de mestre, en contra del “ser” mestre, es a dir, la importància de sentir la vocació. Ella va començar a exercir l’any passat a arrel d’una borsa de treball. La van trucar el Setembre per a cobrir tot l’any. Per altre banda també feia substitucions a una escola concertada. Ens anima a fer les pràctiques diversificades en diferents estils d’escola per poder ser més crítics. L’escola pública on està treballant té un perfil no gaire cèntric, de famílies immigrants dels anys 60 (murcians) amb molts nouvinguts. Per tant hi ha molta diversitat. Quan es va trobar amb aquesta realitat li semblava impossible aplicar els mètodes que havia après a la facultat. Les preocupacions per que la classe funcionés anaven conquerint la seva vida privada. Ens comenta que per sort, en el claustre compartien aquestes experiències i trobava ajuts i recursos gràcies als companys. L’estança llarga va permetre que pogués conèixer als alumnes i que els alumnes la poguessin conèixer a ella, al contrari que passa quan fas una suplència de tres dies i vas venut. Comenta que cal tenir un calaix amb recursos, els necessitarem i que és important voler cada dia millorar, per això va sitar la següent frase: “Si t’equivoques corregeix i si l’encertes, perfecciona.” Va acabar amb un intent de conscienciació: El magisteri implica que la feina que farem ha d’estar molt lligada amb el compromís ja que estem treballant amb persones.

Ovide Decroly (1871-1932)

Membre del moviment de l’Escola Nova, Decroly proposà un canvi en les pràctiques educatives de les escoles contemporànies perquè considerava que eren contràries a la forma natural de l’aprenentatge espontani. Les seves teories i pràctiques varen rebre moltes crítiques i varen ser molt polèmiques durant els anys vint. D’on sorgeix la seva proposta? La base de la seva obra és el nen real (observació i experimentació). Els seus principis estan en relació amb la pràctica escolar i l’aplicació a l’escola amb els infants serveix per a verificar el funcionament d’aquestes pràctiques. No vol tancar una teoria, vol mantenir sempre el lligam amb l’experiència. La realitat natural i social és per al nen l’entorn educador, el qual no està fragmentat o parcel•lat en matèries o disciplines (principi de globalització). El mestre orienta al nen per a l’aprenentatge en aquest entorn. “Una escola per la vida i per a la vida.” L’interès és el motor de l’aprenentatge, aquest interès varia amb l’edat de l’infant i també ha de variar el seu paper en l’aprenentatge, estem parlant dels centres d’interès. Cal respectar els processos individuals i singulars dels nens tenint en compte el principi d’individualització. Resumint molt, els trets més destacables del seu mètode són: el mètode de lectura global o natural que es basa en que la frase és la unitat lingüística natural i els centres d’interès.

El Marquès d'Escudellers

A la passada classe de Comunicació Oral Escrita i Digital, varem tenir que portar un fragment d’un text per tal de practicar l’oralitat de la lectura davant dels nostres companys. Vaig escollir un fragment del llibre “Heretaràs la Rambla” d’Alfred Bosch, ja que és el llibre que estic llegint a les estones lliures. Aquest llibre m’ha captivat amb els seus personatges peculiars però alhora tant reals. És la història d’un avi malcarat, ex policia, un avi que ha viscut tota la vida en l’efervescència del Rabal i que veient què la seva història té un final imminent, s’inventa un gran regal per al seu nét que és a punt de complir els deu anys. D’alguna manera vol regalar-li la Rambla.
Així doncs, m’agradaria compartir amb vosaltres el primer fragment del llibre:

El Marques d’Escudellers
Els moros son uns lladres —va dir el marqués, tot cordant-se l’últim botó de l’americana.
—Com?
—Recony, els moros, que tenen els dits més llargs que una mona. Quan vegis un moro, nano, vés-te’n a l’altra banda del carrer.
En Silvestre Guillamet i el seu nét acabaven de sortir de la boca del metro de Liceu. Mitja dotzena de joves, amb ulls penetrants i bigotis a mig fer, els observaven repenjats a la barana. L’avi va agafar el nen i el va estirar passeig avall. El petit Arnau anava equipat amb els seus nou anys reflexius i atents, i les seves ulleres d’alumne aplicat, d’aquells que canten loteria de Nadal. I no podia evitar de correspondre a les mirades fosques. Res no li podien robar, va pensar. O potser sí, potser li espiaven massa aquelles sabates esportives de marca, que eren l’enveja deis companys de classe. Va apressar el pas, els peus per davant, per allunyar el seu calçat deis sempre rapaços magribins.
—El pare diu que no es pot dir, això —va afirmar el nen, sense afluixar la marxa.
—El què? Recony? I tant que es pot dir, mira —es va aturar—: recony, recony, recony. Ja està dit. El teu pare —es va allisar els cabells, grocs i verds de tanta gomina— ... el teu pare és el meu fill, i saps què? El teu pare, el teu pare...
L’avi Silvestre es va tornar a ajustar l’americana, una peçja de quadres grisos, marrons i grocs que tampoc no tenia el vistiplau del seu fill. Allò que l’home comprava als encants, que era gairebé tot, despertava ganyotes de disgust en l’Esteve Guillamet. Un perepunyetes, el seu fill. Mala sort. Va estirar la mà del nét, es va retocar el mocador del coll, va inclinar-se endavant i va enfonsar el nas en el torrent humà de la Rambla. El vinclat endavant, i el nét reclinat cap enrere, feien una curiosa lletra X, mòbil i veloç, disposada a conquerir la Barcelona baixa.
—No, no —va tornar-hi l’Arnau—. Diu que no es pot dir moro. Que s’ha de dir àrab, o marroquí, o una altra paraula que no recordo.
—O Mustafà fa cagar. —L’avi va riure entre unes dents d’ivori, unes dents que ja hauria volgut qualsevol jove de vint anys—. I com se suposa que ho haig de saber, jo, si és d’aquests o d’aquells, un moro? Un moro és un moro, tothom ho sap, i si no ho saps, doncs...
L’home no va acabar la frase, perquè era el seu costum no acabar res del que deia o feia. Les engegava tal com li venien, i després no s’amoïnava a rematar. No es podia negar que parlava com pensava, encara que rarament deia el que sentia. Era un malparlat, i tant que ho era, i potser també un malpensat.

Mètode Montessori:

Montessori fa que els nens treballin amb els sentits i aprenguin les diferències entre pes, alçada, volum, textura... activitats molt pràctiques ja que l’experiència en el nen va per davant de tot. Cal que els nens juguin, però han de tenir cura del material. Ells mateixos fan les feines de neteja i ordenació a la classe (fer una tasca, acabar, guardar el que s’ha fet servir i netejar-ho si fa falta). Els treballs que proposa Montessori són treballs que demanen molta concentració, ja que considera que la concentració en l’infant és molt important. Les matèries que tenen més èmfasi en el seu mètode són la musica, el so i les matemàtiques, activitats que ajuden a relacionar l’abstracte del número amb la realitat del nombre. Seguint amb la importància de l’experiència, fa participar als nens en tasques com servir el dinar de manera que siguin molt participatius en tot, seguint el model d’Escola Activa. El mobiliari esta preparat per a que els nens hi puguin treballar sense complicacions, és a dir, el mobiliari està adaptat a ells. Cal destacar la importància de l’estètica i l’ordre.