Alexandre Jollien, cal que l'educació sigui inclusiva.

Partint de la base que Alexandre Jollien va néixer amb unes limitacions força potents com són les produïdes per una paràlisi cerebral, tenim al davant un personatge que reflexa un esperit d’auto superació rotundament admirable i que tot i les traves que s'ha anat trobant fent camí ha aconseguit esdevenir un filòsof reconegut mundialment.

L’Alexandre comenta que mentre estava al centre especialitzat, ell i els seus companys tenien unes formes de comunicació i d’expressió un pel peculiars, bé, normal en infants que tenen problemes cognitius, trastorns de les emocions, o qualsevol problema que és causat per una discapacitat psíquica. Pel que sembla, l’Alexandre tenia afectats la psicomotricitat i la parla, però ell era un nen totalment sa de ment. Com és possible que els seus educadors no se’n adonessin? Em pregunto com li hagués anat a l’Alexandre si hagués pogut accedir a una aula inclusiva a l’escola ordinària. Potser s’hagués sentit massa diferent, o no hagués obtingut l’estima que li van proporcionar els companys del centre. He treballat amb nens discapacitats i conec que estan plens d’afecte, que per poc que els hi donis per a ells significa molt, que en la senzillesa hi troben la felicitat. Clar que en aquella etapa l’Alexandre estava molt ocupat aprenent a fer servir el seu cos, però probablement aquell no era el lloc on devia ser.

L'Alexandre m'ha ensenyat que ens hem d’acostar a les persones per saber qui són, sense tenir en compte l’aspecte físic, que no hem de tenir por a les discapacitats, que podem ser de gran ajuda a les persones que les pateixen si no mirem a una altre banda. És un esforç perquè no hi estem acostumats, i trobo que és molt necessària la integració, l’educació i la conscienciació del tracte amb la gent discapacitada perquè no es produeixin situacions desagradables per a ells com bé explica Alexandre. Crec que ell parla de “cosificar”, si mirem amb els ulls veiem coses, és tracte de mirar amb el coneixement. Cada persona és un món amb les seves virtuts i els seus defectes, però al cap i a la fi persones, que no es mereixen ser desqualificades d’aquest concepte.