Filòsof, psicòleg i pedagog nord-americà, va ser fundador de l’Educació Progressista (Escola Nova o Escola Activa a l’Europa de finals del segle XIX i primera part del segle XX).
Dewey pretenia formular una proposta pedagògica en oposició a l’escola tradicional i antiga, una proposta a nivell teòric però també a nivell pràctic. Buscava un equilibri entre els plantejaments naturalistes i els socials i la conciliació de dualismes tradicionals, un dualisme que intentés trobar l’equilibri entre societat i individu. Donava molta importància a l’experiència en l’ensenyament i l’aprenentatge, és a dir, aprendre fent, aprendre a través de l’experiència. L’escola és un petit reflex de la societat i si la societat és democràtica, cal que l’escola també ho sigui, de manera que els nens decideixin coses i tinguin responsabilitats. Per tant, creia que l’interès de l’infant és un valor a tenir molt en compte de manera que el mestre ha d’exercir un rol de guia i orientador dels alumnes. Estem parlant de la concepció del mestre reflexiu, el mestre ha de pensar acció-reflexió en funció del que se li presenta.
Tot i que a la seva època aquestes concepcions podien semblar un experiment, hem d’agrair a pedagogs com Dewey la seva lluita per conscienciar a la societat que en l’educació, l’infant és el protagonista.
0 comentarios:
Publicar un comentario