Kilpatrick es va interessar molt per les pedagogies que aplicaven els altres pedagogs. D’aquesta manera es va inspirar per plantejar la teoria de les experiències significatives, que es basa en que l’aprenentatge es produeix de millor manera quan és conseqüència d’una experiència especial, amb sentit i significat per a l’infant, de manera que aquest sigui partícip del propi aprenentatge.
Kilpatrick es va involucrar en el moviment de Dewey i va ser un dels líders de la renovació pedagògica d’Estats Units. L’any 1918 presenta la seva gran teoria, la Metodologia de Projectes. Abans hem parlat de les experiències significatives, doncs si aquí hi sumem que els interessos dels nens són la base per a construir projectes d’investigació (experiència) i que aquests han de ser el centre del procés d’aprenentatge tindrem la base d’aquesta metodologia. Kilpatrick estava totalment convençut que les experiències es tornaven molt més significatives si parteixen de l’interès de l’infant per això les quatre fases del seu mètode, les ha de realitzar i dur a terme l’alumne o grup d’alumnes. Primer cal donar un propòsit per establir els objectius del projecte, el que seria la temàtica del projecte. La segona fase consisteix en planificar un pla de treball identificant les tasques i el temps. En tercer lloc, s’haurà d’executar, dur a la pràctica el pla. I per finalitzar cal jutjar i establir conclusions per tal d’avaluar els resultats.
Aquest mètode ha calat molt fort i la prova està en que avui dia moltes escoles del nostre entorn denominen com a tret identificatiu el treball per projectes i l’intenten aplicar, qui més qui menys, ja que a moltes escoles han de conviure amb el mètode tradicional dels llibres de text, però és una mescla que ben portada pot ser molt bona.
0 comentarios:
Publicar un comentario